divendres, 11 de març de 2016

L’ecosocialisme en la confluència d’esquerres

Article publicat a la revista Treball 
L’ecosocialisme en la confluència d’esquerres
Els canvis que s’estan produint a la política del nostre país tenen tres grans escenaris: el primer és l’ensorrament de les institucions sorgides del pacte de 1978, llastrades per la corrupció i el desmantellament dels serveis públics; el segon és  la incapacitat dels partits de proposar una sortida viable i socialment justa a les complexes dimensions de la crisi; i el tercer és la irrupció dels moviments-partits com Podem i plataformes locals, o les confluències, que han estat capaços de sintetitzar el rebuig i la indignació de la ciutadania, oferint alhora la possibilitat de visualitzar que el canvi ara és possible en tots els àmbits. Aquí rau la clau del seu èxit.
Ara, a al vista del gran èxit de En Comú Podem a les eleccions, hi ha sobre la taula una proposta per crear una nova força política d’esquerres. L’aposta de Podem per ocupar l’espai que històricament havia ocupat la socialdemocràcia (PSC-PSOE) dóna l’oportunitat a l’ecosocialisme de reivindicar el seu propi espai per aconseguir que la societat catalana torni a situar en primera línia els problemes ambientals. Des de fa uns anys les propostes “eco” semblen haver desaparegut de l’escena política, potser degut al pensament de què la crisi obliga a prioritzar els temes socials per sobre d’uns ambientals que ja resoldrem un cop superada la crisi econòmica. Aquesta visió és molt equivocada perquè la crisi social està íntimament lligada a la crisi climàtica i mediambiental. El denominador comú d’ambdues és el model basat en el creixement, el qual, primer, no aconsegueix créixer –per tant és un fracàs en el seu propòsit; segon, augmenta les desigualtats socials com mai s’havia vist; i tercer, amenaça la pròpia existència del l’ésser humà i la de les altres espècies.
El problema climàtic ens obliga a pensar en un futur amb proveïment exclusiu a partir de l’energia solar com durant mil·lennis havien fet les societats humanes. No va ser fins el 1850 que les societats industrials van començar a apropiar-se i consumir el gruix de les reserves energètiques fòssils del subsòl, amb el resultat d’un canvi climàtic i una forta contaminació a les ciutats, amb un nivell d’impacte sense precedents, posant en perill la pròpia espècie humana.
Per altra banda, el model de la II revolució tecnològica s’està esgotant, tant pel que fa a la capacitat de millora dels convertidors com de l’input energètic, els combustibles fòssils. El  rendiment del paquet tecnològic és decreixent i això es palesa en la continua davallada del creixement de la productivitat i del PIB que totes les institucions econòmiques internacionals ara reconeixen. Per incrementar el creixement hem perseverat en una estratègia d’inundació de recursos financers, per aixecar unes noves inversions que acaben alimentant el canvi climàtic, però sense solucionar els problemes. A més, a diferència del que havia passat a Europa, la substitució de treball per capital-energia ha portat a què la creació d’ocupació neta de feina es redueixi a cada nova innovació tecnològica. I cada increment de sou pel que lluiten els treballadores comporta, a causa de la globalització, una acceleració de la substitució de la feina humana per la màquina.  La majoria dels darrers informes publicats arriben a la mateixa conclusió, cada cop hi haurà menys feina retribuïda.
En paral·lel, el fenomen de la  financiarització de l’economia, la pressió del “capital” per desregular comerç i finances, la privatització dels serveis públics i el deteriorament dels sistemes fiscals progressius, ha portat a Europa a un descomunal augment de la desigualtat. No han funcionat les estratègies  de recuperació econòmica que posen les seves esperances únicament en polítiques de demanda i monetàries expansives. Fins avui cap govern social-liberal o conservador ha estat capaç de convèncer de què hi ha una sortida clara de la crisi que no sigui exportar l’atur a fóra del propi país, com és el cas de l’estratègia alemanya fonamentada en una devaluació salarial competitiva. Tampoc des de les files de la vella socialdemocràcia s’ha estat capaç de generar alternatives creïbles.
La crisi  en el model  de construcció de la Unió Europea fa més palès el seu dèficit democràtic i de manca de projecte social. Per això es fan  imprescindibles propostes de redemocratització europea i de cooperació internacional com les de Varoufakis.
Front les no-solucions que hi ha sobre la taula, cal plantejar polítiques que a curt termini ajudin a combatre la desigualtat i l’exclusió del benestar d’una part molt important de la ciutadania, permetent alhora que participin amb dignitat dels processos democràtics i de canvi econòmic.
Les idees principals per fer-ho són acceptar que ecologia i economia són dues cares d’una mateixa entitat i que les solucions per resoldre els problemes d’unes i altres necessiten coherència. Resoldre el problema de l’atur i la precarietat laboral sense caure altre cop en l’error del creixement insostenible obliga a canviar d’estratègies i a incorporar nous concepte: la Renda Bàsica Universal, el repartiment del temps de treball, la sobirania alimentària energètica i una reforma fiscal ecològica, les propostes de l’ecosocialisme per aquest segle XXI.

dimecres, 17 de febrer de 2016

L’aportació dels ecosocialistes en la confluència d’esquerres

Document de la Plataforma Ecosocialista Segle XXI per a la XI Assemblea Nacional d'ICV. Abril 2016


Els canvis que s’estan operant en la política catalana i espanyola tenen tres grans escenaris: el primer és l’ensorrament de les institucions sorgides del pacte de 1978, llastrades per la corrupció, el desmantellament de serveis públics, com la sanitat i l’ensenyament; el segon és  la incapacitat dels partits de proposar una sortida factible i socialment justa a les complexes dimensions de la crisi econòmica i ambiental. I, finalment, el tercer és la irrupció dels moviments-partits com Podem i plataformes locals, (Ahora en Común a Madrid, Barcelona en Comú) i la confluència, a vegades poc exitosa, com Catalunya Sí que Es Pot, i a cops amb molt d’èxit, com l’experiència catalana de En Comú Podem o les confluències del País Valencià i Galícia. Aquests moviments han estat capaços de sintetitzar el rebuig i la indignació de la ciutadania, oferint alhora una “finestra d’oportunitat”, és a dir, la possibilitat de visualitzar que el canvi ara és possible en tots els àmbits, el social, el polític i l’econòmic.

L'aposta de Podem per ocupar l’espai que fins ara havia ocupat la socialdemocràcia (PSC-PSOE) dóna l'oportunitat als ecosocialistes de reivindicar l’espai ecosocialista (i també el nom). De la mateixa manera que Podem vol aprofitar les seves "finestres d’oportunitat", els ecosocialistes n’han d’aprofitar les seves. Només depèn de la capacitat de la militància d’ICV de triar un relat clarament ecosocialista, precisament en aquells àmbits que sembla que la socialdemocràcia no vol tractar.

Si els ecosocialistes volem recuperar un projecte polític amb credibilitat per a la Catalunya de 2016 cal que recuperem les bases polítiques i científiques del projecte. Per això la propera Assemblea Nacional ha de tenir un caràcter transformador i refundador del caràcter d’ICV que ens permeti la refundació organitzativa i una estratègia de canvi polític que es fonamenta en la següent diagnosi:
  • Una constatació: el món és finit i, per tant, el creixement només és possible en la seva part més important mercès a l'aprofitament de l’energia gratuïta que ens proporciona l'energia solar o a la millora de l'eficiència dels sistemes naturals (biodiversitat, etc.) com durant mil·lennis havien fet les societats humanes. No és fins al 1850 que les societats industrials s’apropien i consumeixen el gruix de les reserves energètiques que hi ha al subsòl, els combustibles fòssils, carbó, petroli i gas, acumulades per l’efecte de la fotosíntesi solar durant milions d’anys. Els residus del procés energètic, és a dir, el CO2 i els gasos contaminants, s’han dissipat per l’atmosfera provocant el canvi climàtic i la contaminació a les ciutats, responsable de moltes morts,  amb un nivell sense precedents en la història humana. Mai com fins ara la pròpia espècie humana i les altres espècies han estat amenaçades per l’acció de l’home. Les previsions científiques indiquen que si la temperatura mitjana del planeta assoleix un augment de 4ºC, Espanya, tot el Mediterrani i el sud de França es convertiran en un desert. Per tant, hem de deixar urgentment d’emetre  gasos d’efecte hivernacle,  la qual cosa vol dir que només hauríem d’emprar fonts d'energia renovable: biomassa, hidràulica, solar o eòlica, alhora que fem una millor gestió del territori, aspecte clau en l'eficiència energètica i en el manteniment de la biodiversitat. Les reserves  de combustibles fòssils s’han de veure com l’estalvi que ens resta per fer una transició socioecològica ordenada.
  •  La paradoxa tecnològica. El model de la II Revolució tecnològica s'està esgotant,  tant pel que fa a la capacitat de millora dels convertidors com de l'input energètic bàsic, els combustibles fòssils. El  rendiment del paquet tecnològic és decreixent, i això es palesa en la continua davallada del creixement de la productivitat i del PIB que totes les institucions econòmiques internacionals ara reconeixen. I per incrementar el creixement es persevera en una estratègia d’inundació de recursos financers per aixecar noves inversions que alimenten el canvi climàtic i la lluita per controlar els cada cop més escassos recursos naturals, provocant greus conflictes socials, desplaçaments de la població i  pobresa, sense solucionar els problemes. Però d’altra banda, la creixent substitució de treball per capital-energia condueix a un escenari en el qual la creació d’ocupació neta de llocs de feina es redueix a cada nova innovació tecnològica, a diferència del que havia passat a Europa fins el 1975. I cada increment de sou pel qual legítimament lluiten les classes treballadores comporta en les nostres economies  globalitzades una acceleració de la substitució de la feina humana per la màquina.  I la majoria dels darrers informes publicats arriben a la mateixa conclusió, cada cop hi haurà menys feina retribuïda.
  •   La financiarització de l’economia. Des dels anys 80 ençà, la "reacció del capital" pressionant per augmentar la desregulació comercial i financera, la privatització dels serveis públics i el deteriorament dels sistemes fiscals progressius, ens ha portat una creixent desigualtat social i econòmica. Les estratègies  de recuperació econòmica que posen les seves esperances únicament en polítiques de demanda (augment de la pressió fiscal i de la despesa pública) i monetàries expansives, i aposten la sortida de la crisi a un augment del PIB, ni funcionen ni poden respondre a cap de les preguntes clau: quin ha de ser l’àmbit d’aquesta política: regional, estatal, europeu, i com es coordinen aquests nivells? De quina magnitud? Quines institucions l’han de portar a terme? Quan començarà a fer-se efectiva? No cal recordar, les nombroses propostes que han circulat des de 2008 sobre les virtuts de les polítiques “expansives”. Però fins avui cap govern social-liberal o conservador ha estat capaç de convèncer que hi ha una sortida clara de la crisi que no sigui exportar l’atur a fóra del propi país, com és el cas de l’estratègia alemanya fonamentada en una devaluació salarial competitiva Tampoc des de les files de les “forces progressistes” (SPD, PSOE, PD, PSF, LB) s’ha estat capaç de generar alternatives creïbles. Perquè no existeixen si s’emparen sota la bandera "creixentista" clàssica.
  •   La crisi  en el model  de construcció de la Unió Europea que a mesura que avança en la integració econòmica fa més palès el seu dèficit democràtic i la seva manca de política social. L’Europa de Maastricht ha significat la nostra via d’entrada a la globalització  neoliberal i el desmantellament de les institucions democràtiques i socials. Per això es fan  imprescindibles les propostes de redemocratització europea i de cooperació internacional, com les de Varoufakis,  per crear nous marcs de resistència i canvi.
Per això, enfront de les incerteses que planteja aquest panorama, caldria defensar amb convicció i científicament aquelles polítiques que a curt termini combatin la desigualtat creixent i l’exclusió d’una part de la ciutadania del benestar i li permetin participar amb dignitat dels processos democràtics i de canvi econòmic. I alhora, conscients de la dificultat d’encertar en les decisions d’estratègia de futur en aquestes condicions d’incertesa, ens donin el temps democràtic i científic per dissenyar i construir processos de canvi factibles i fer propostes de transició socioecològica de més llarg termini, amb vistes a tenir un món habitable, democràtic i socialment just per a les futures generacions i lluny de les amenaces presents (violència bel·licista, crisi ambiental, desigualtat socioeconòmica). Justament per això, a curt termini necessitem una política de xoc que proporcioni temps i dignitat a la ciutadania per decidir el seu futur, per “aturar aquests temps” convulsos. Per això proposem aquest decàleg de reflexions, polítiques publiques i decisions organitzatives que presentem a la societat catalana com la proposta dels ecosocialistes per a un futur millor.

 Decàleg guia del pla d’acció que llença la Plataforma Ecosocialista Segle XXI


1. Economia i ecologia són dues cares de la mateixa entitat, per això proposem una economia estacionària en els països desenvolupats.. El model econòmic estacionari és el que equilibra els fluxos d'entrada i sortida de recursos materials i energètics, i té en compte, per tant, les limitacions físiques del planeta, el impacte dels éssers humans i la seva petjada ecològica. Les polítiques públiques al nostre país s’han d’orientar a aplicar aquest principi.

2. Reduir la petjada ecològica i aconseguir l’objectiu de zero emissions no serà possible sense una transformació radical de la nostra forma de vida. La transició cap a una economia estacionària  implica canvis en el model productiu i en el de consum, i en tots els sectors econòmics: en la generació d’energia, que haurà de ser 100% renovable; en la producció de béns, que s’ha d’orientar a l’estalvi de materials i assolir el residu cero; en el sector del transport, tan dependent avui de les energies fòssils; i en el sector del consum, que s’ha d’orientar a utilitzar o compartir els béns que necessitem, no a posseir-los, així com a l’estalvi en l’extracció i l’explotació dels recursos físics per produir béns materials en favor dels serveis de proximitat, criteri transversal a totes les polítiques.

3. El treball retribuït cada cop és més escàs degut a l’automatització tant dels processos productius, com, fins i tot, d‘alguns dels serveis més qualificats. Ho diuen totes les previsions. I amb la seva escassetat, el treball està deixant progressivament de ser el factor central d'integració social, sense menystenir el valor ètic d’aportació a la societat que representa. Per contra, està guanyant pes a la nostres vides la participació en les activitats pel bé comú, les voluntàries i les reproductives. I per a què aquesta transició entre els dos models, l’antic i el nou, es pugui fer de manera justa i equitativa necessitem una Renda Bàsica Universal (RBU) que, al mateix temps, serveix d’eina redistributiva i apoderadora.  

4. Hem d’eliminar l’atur involuntari i les diferències de gènere en matèria d’ocupació, tot assolint una millor redistribució del temps del treball en totes les seves expressions: remunerat o no, productiu o reproductiu. I per això, combinarem la reducció del temps del treball retribuït amb la implantació de la Renda Bàsica Universal que elimini les trampes de la pobresa i de la precarietat i apoderi a les persones per no tenir que veure’s obligades a acceptar qualsevol feina i faciliti que puguin desenvolupar el seu projecte vital de forma lliure. El repartiment del treball i el lleure són decisius per a l’equitat de gènere, i per a la integració i la cohesió socials.

5. La lluita per la justícia ha d’integrar no només els aspectes socioeconòmics sinó també els ambientals. Ser ecosocialista vol dir entendre que el transfons de la crisi social està íntimament lligat a la crisi climàtica i mediambiental. El denominador comú d'ambdues crisis és el model basat en el creixement que, primer: no aconsegueix créixer, per tant és un fracàs en el seu propòsit; segon, augmenta les desigualtats socials, com mai s'havia vist; i tercer, amenaça la pròpia existència del l’ésser humà i la de les altres espècies. L’ecosocialisme  busca repartir de forma equitativa la riquesa i implica l’assumpció d’una responsabilitat davant dels  perjudicis causats per la nostra forma de viure.

6. Per finançar aquest nou enfocament cal una reforma fiscal que augmenti els ingressos públics (entre els més baixos d’Europa en termes de PIB), amb una lluita molt més contundent contra tres fenòmens: el frau, l’elusió i l’evasió fiscal. Amb una millor redistribució dels tributs sobre les rendes del treball en relació amb les del capital i que, alhora,  aconsegueixi fer recaure el  cost dels perjudicis ambientals i climàtics sobre qui els genera, els seus responsables. La fiscalitat ha de reorientar l’economia protegint els recursos ambientals limitats però també els béns socialment apreciats com ho és el treball. La reforma fiscal ha d’anar orientada a protegir el treball que beneficiï la comunitat i que cada vegada serà un bé més escàs, a impulsar les activitats que suposin beneficis ambientals, a convergir en ocupats per habitant amb les societats més avançades socialment ja sigui en salut, educació, atenció a la dependència, R+D o cultura,  i a gravar les activitats d’empreses i persones que perjudiquin els equilibris ecològic, social o econòmic, tot desincentivant  les diferents fórmules d’especulació i altres externalitats negatives que provoquen.

7. Defensem la sobirania energètica i alimentària, és a dir, l'autoproducció del recursos que necessitem en el nostre país. Hem d’anar cap a un model basat exclusivament en energies netes (no contaminants), per tant sense combustibles fòssils ni nuclears. El nou model ha d’incorporar també el criteri prioritari d’estalvi d’energia, perseguint els malbarataments, tot i incentivant processos de producció industrial i de serveis amb el menor consum d’energia. Si pretenem ser sostenibles, el model de producció d’energia ha de ser descentralitzat, per aprofitar tots els recursos disponibles, produint prop del lloc de consum i evitant les enormes pèrdues que es produeixen en el transport (un sector que és responsable del 40% del consum d’energia a Espanya). I tot això ho diem a partir de la plena garantia que tenim de què els recursos renovables que proporciona el planeta són àmpliament suficients com per abastir tota la humanitat per milions d’anys.

8. La transformació social necessària per portar endavant aquestes propostes no serà possible sense un canvi en les relacions de poder. Només si aprofundim en la democràcia i donem protagonisme a la  ciutadania en tots el àmbits tindrem esperances de guanyar la batalla. Aquesta transformació social implica aprofundir la democràcia, també en l’àmbit laboral atorgant als treballadors/res una major participació en les decisions de l’empresa. I això inclou la lluita per assolir uns salaris i unes condicions laborals més dignes, condicions  que tant han empitjorat amb la crisi i l’actual falsa recuperació. En aquest objectiu cal una estratègia decidida per incrementar el pes del sector públic i de l’economia social i solidària. Però també calen canvis institucionals i socioeconòmics profunds per sustentar i ampliar les iniciatives  post-capitalistes que van sorgint  i afavorir els nínxols d'experimentació social necessaris per a la construcció d’aquest nou model que cerquem. Per això  també calen canvis en l’esfera més personal, donant un major protagonisme i participació a les dones, per tal de capgirar les relacions de poder en l’àmbit domèstic i en el de la cura.

9. Catalunya, com a subjecte polític que és, té el dret d’organitzar-se políticament i socialment com decideixi. Per això donem suport a la proposta d’un referèndum en el que els catalans i catalanes puguin triar el seu model d’estat, bé com a estat propi, bé com a estat confederat amb Espanya o a partir d’una estructura federal.

10. Donem suport a la confluència de les esquerres en una nova organització d’esquerres a Catalunya. En ella, cada grup aportarà el seu senyal d’identitat. ICV aportarà i liderarà els valors ecosocialistes amb l’objectiu que siguin hegemònics en la confluència, doncs creiem que avui en dia poden ser compartits per tothom que se senti progressista. Per això proposem que en aquesta propera assemblea d’abril ICV passi a denominar-se ICV-Ecosocialistes.

Febrer de 2016
PLATAFORMA ECOSOCIALISTA SEGLE XXI
http://icvcorrentecosocialista.blogspot.com.es/

dilluns, 8 de febrer de 2016

Intervenció al Consell nacional del 6 de febrer de 2016



Parlaré de quin és, al meu entendre, el punt clau en el que s’hauria d’enfocar un partit ecosocialista: El seu Nord ha de ser  donar resposta als problemes més urgents i més greus als que hem de fer front ara i les properes dècades. Són dos:
1º El problema ambiental, posant  el focus en la lluita climàtica.
2º El problema social, posant el focus en l’atur i la precarietat. La centralitat dels problemes de la gent és la manca de treball, la inseguretat de no tenir un mitjà de subsistència estable que li permeti desenvolupar un projecte de vida autònom. Al nostre país vivim un drama, però amb la digitalització l’atur serà un problema creixent a tot el mon. Recordeu l’informe que es va discutir a Davos: en els propers 5 anys  per cada 7 milions de llocs de treball que es destrueixin només se’n crearan  2.
No oblidem tampoc que en un mon globalitzat les condicions de treball no es fixen a casa nostra. Es fixen  cap a l’est, a Hong Kong, la Xina, Romania… I que això ens aboca a la societat del low-cost. És important reivindicar els paper dels sindicats però la seva força arriba on hi ha empreses, sobre tot les grans. Hi ha molta gent que queda fora d’aquests àmbits, entre ella els aturats.
La única solució que polítics i economistes del mainstsream proposen per afrontar aquest drama és, d’ una banda, rebaixar les nostres expectatives de condicions laborals, salaris i de serveis públics i , de l’altra, l’impuls  de la inversió, de la demanda i de  l’exportació per  fomentar el consum i la producció. Però si abans no fem una reflexió general del tipus de consum i de producció que hem de fomentar, el problema ambiental i climàtic  continuarà empitjorant. 
Front al creixement proposat pel mainstream els ecosocialistes, responem: Volem un consum verd i una producció verda. Com diu el document, necessitem un canvi productiu i més eficiència. Però posant els peus a terra,   la realitat és que sense un plantejament que rebaixi el consum material no hi ha canvi productiu que ens salvi per molta energia renovable que instal·lem i per molt eficients que ens tornem. Diem en el document  que volem reorientar el consum amb la fiscalitat verda , però a la vegada diem que no volem augmentar els impostos al consum. Una contradicció que ens desacredita!
Diem que volem reorientar les inversions, però la realitat és que estem tant endeutats que tenim molt poca capacitat de  inversió ( I a sobre la Troika encara alerta que haurem de continuar retallant). El  Pla Junker, que podria haver estat una  proposta de Green New Deal per a tota  Europa com a mesura pal·liativa, no va just  en aquesta direcció.
I en el fons, el que ens passa és que hi ha una gran contradicció de la que ens n’hem de sortir: Volem  augmentar el treball i millorar les condicions laborals i alhora disminuir el consum material. I aquesta és una solució impossible. Menys consum material, sense un replanteig total de la forma d’organitzar la societat,  significa  menys treball i més atur.  La manca de treball, la precarietat, la desigualtat i el clima formen part d’un  problema global i necessiten  d’una solució global. És per això que la única resposta que ens donarà credibilitat és la proposta integrada de treball per a tots reduint la jornada laboral i garantia d’autonomia i de subsistència amb la renda bàsica universal. No hi ha un altre camí. Aquesta proposta, juntament amb les altres propostes d’organització social, permeten donar una resposta coherent a un problema fins ara insoluble. Qualsevol altre proposta que sigui parcial, que només s’enfoqui cap a un sol dels problemes serà un simple pedaç que no evitarà ni el desastre climàtic ni el social.
Pel que fa al document que se’ns presenta vull formular una pregunta en veu alta: Volem ser la refundació d’Esquerra Unida o volem ser els ecosocialistes de la cooperativa.  jo proposo que siguem els ecosocialistes i suposo que la majoria dels que esteu a aquesta sala estareu d’acord amb mi. Per això la Plataforma presentarà una proposta que reforci aquest perfil. 
Neus Casajuana

diumenge, 17 de gener de 2016

Intervencions dels membres de la Plataforma Ecosocialista al Consell Nacional d'ICV del 16 de Gener de 2016

Que aprova la carta de convocatòria a la XI Assemblea Nacional d'ICV 
Intervencions dels membres de la Plataforma Ecosocialista

Intervenció Joan Boada
L’assemblea ha de posar les bases per una ICV, per un partit ecosocialista que doni respostes a les noves realitats. En dos àmbits: Organització i ideologia.
Una organització més àgil, més descentralitzada, que sigui fàcil prendre decisions i més participativa. Amb discussió política.
Som una organització ecosocialista (ens ho diuen més de fora que nosaltres mateixos), que vol un canvi de l’actual model capitalista que és socialment injust, depredador del medi i generador de violències. Les realitats que engendra i que patim són l’atur, desigualtats, empobriment, exili juvenil, contaminació, canvi climàtic, que genera noves desigualtats.
Necessitem respostes i solucions per tornar la il•lusió transformadora a la gent. El que hem dit en els últims anys, des de la crisi, el que diem en els documents que tenim avui ja no serveixen. El rescat social, la regeneració democràtica, el procés constituent, són importants però només conjunturals, d’urgència. Son simples pedaços que no fan ni pessigolles al sistema capitalista .
No el podrem destruir, necessitaríem una revolució, però si erosionar-lo. Com? Construint alternatives.
 Per això és necessari posar sobre la taula la renda bàsica universal que, conjuntament amb els serveis públics, poden donar una vida digne a les persones. I a partir d’aquí serà més fàcil aconseguir més treball i millorar-ne les condicions. No he sentit cap proposta que retorni la dignitat a la classe treballadora que els governs austericides li han tret. En canvi la renda bàsica universal i els serveis públics si.
Podem erosionar-lo fomentant l’economia social, també creadora de riquesa, que vagi retallant la omnipresència del capital.
Posant sobre la taula un model energètic basta en les renovables i en la mobilitat sostenible que tregui el poder a les grans corporacions.
Poc a poc, des de baix, però amb radicalitat amb un projecte que ens porti a les utopies reals.
I per això necessitem lideratges forts, que no s’arruguin ni davant la dreta organitzada en tots els fronts ni davant l’esquerra adanista que ens vol arraconar.
Si parlem de tot el que he mencionat i més valdrà la pena reconstituir l’ecosocialisme.

Intervenció Neus Casajuana
La carta de convocatòria  parla de  la declaració de principis de l’assemblea: Més democràcia, més justícia social, més llibertat i més justícia de gènere. La justícia ambiental   i la lluita del canvi climàtic  han d’estar també a la declaració de principis en un partit “ecosocialista” com el nostre.
En aquest temps de confluències,  tots volem que ICV tingui un paper  protagonista  oi?. Doncs   si no volem  quedar diluïts entre els demés partits,  necessitem definir molt be quin és el nostre nínxol i que quedi ben diferenciat dels nínxols  dels altres, perquè si no ho fem així, si no aportem alguna cosa que els altres partits no aportin, ens faran desaparèixer perquè no serem necessaris.
Si només ens quedem amb la defensa del rescat social Podemos se’ns menjarà. El nostre nínxol natural és l’ecosocialisme que ens permet fer de pont entre Podemos i Equo i ens permet aportar  arguments i profunditat a les propostes de En Comú.
Estem d’acord amb el que diu la carta quan parla que per  consolidar el procés de confluència es  requereix una  major profunditat estratègica, més elaboració programàtica, de pensament i reflexió. Hi estem totalment d’acord,  i just és això es el que ja reclamàvem fa 3 anys a Viladecans amb  la resolució 17. I amb 3 anys no em sigut capaços de crear aquest espai de debat en profunditat. Hem anat de congrés en congrés i de votació en votació, però no és així que s’aconsegueix profunditzar en les propostes.
No hem pogut presentar-nos ni als joves ni a les dones, ni hem pogut tenir una asseguda tranquil•la amb  el sector del treball, ni hem pogut tractar en profunditat el tema en els àmbits més directament  implicats. Només la Fundació  Nous Horitzons (i li estem molt agraïts)  ens ha pres seriosament i ha presentat un document que pot servir de base per a futurs debats, però la gent que hi ha participat no han estat  majoritàriament els militants i companys de partit. Semblaria ben be que el tema que presentem  no interessi al partit, quan les perspectives del canvi climàtic, o de l’atur, o de la pobresa  o de la desigualtat,  el fan  més necessari  i més urgent de tractar que mai.
Es veritat que la proposta MESSE és radical i difícil d’entendre sense una diagnosi prèvia del futur que ens espera, però qui sinó nosaltres, un partit transformador com volem ser, pot presentar-la i defensar-la?. Pensar que la transformació ecològica consisteix, com ha comentat un company, en un canvi tecnològic en la producció és una demostració clara que ens cal més explicació. Una transformació ecològica (energies renovables, residu zero, economia circular..) podria ser defensada pel capitalisme verd. L’Ecosocialisme significa una transformació social que no  és gratuïta sinó que es basa en el panorama social del futur que és ben pessimista.
Dir-vos  que, duran aquests 3 anys, nosaltres hem anat treballant i ara mateix tenim una proposta coherent i molt ben estudiada. Dir-vos que volem incidir en l’estratègia que Iniciativa ha de definir a la propera assemblea. Així que, ens tornem a oferir per presentar i debatre amb vosaltres el que volem defensar a l’assemblea.
Per donar a conèixer la nostra visió i les propostes, a més del llibre, hem elaborat un curs online gratuït que tenim previst d’iniciar al mes de febrer. ICV l’ha difós aquesta setmana a través del web de la Fundació mobilitat sostenible i segura. Ens encantaria que coneguéssiu les propostes que fem, el perquè les fem i en què ens basem per plantejar-les. Així que us convidem a inscriure-us-hi.

Intervenció Lluís Torrens
He llegit la convocatòria  de l ‘assemblea de l’abril i només llegint el punt de partida ja intueixo que podia haver estat escrita fa 4 o 5 anys pel que fa a la diagnosi de la situació econòmica. La veritat és que ja no sé quants anys més hauré de llegir que estem en un context de forta crisi. Ja fa tres anys que vaig dient que per a la dreta la crisi s’ha acabat, i de fet, les xifres del PIB ens diuen que portem ja 9 trimestres consecutius creixent i som els líders de creixement a Europa.
Entremig , tot i que un milió de persones han marxat del nostre país, les promeses més optimistes, les del PP en la passada campanya electoral de crear dos milions de llocs de treball, seran absolutament insuficients per absorbir tota la demanda de treball,  que suposo que sabeu que no és de 5 milions sinó de més de 8 si comptem els treballadors  involuntaris a temps parcial i els aturats que ni tan sols busquen feina.
Sabem que la crisi ha creat una massa ingent de persones, sobretot majors de 50 anys, que han perdut tota esperança de trobar feina i el seu objectiu és arribar a l’edat de jubilació per cobrar una pensió mínima que us recordo és de 595 euros al mes si tens menys de 65 anys i de 40 euros més si els superes. I aquest serà el futur fins a la mort de milions de persones.
I els que estan trobant feina, ara ho fan per cada vegada menys sou i en condicions més precàries.
Segueixo llegint el text i a més de referencies genèriques a la pobresa que també les podíem haver escrit en qualsevol moment dels darrers lustres  veig  que després ja s’endinsa en el Procés, en les conseqüències del mateix,  en que cal una confluència per fer una programa de canvi, rescat social, ecologia, dret a decidir , plurinacionalitat i equitat de gènere (un llistat de paraules sense més).
I aquí s’acaba tot el pensament (profund) del document.
Si algú no es dona compta que estem davant d’un veritable canvi estructural de les condicions polítiques i socials  de l’existència de la nostra comunitat i continua pensant que la  prioritat és la confluència per evitar la desaparició, crec que fa una  lectura absolutament estreta i curta de mires, doncs aviat, molt aviat, no tindrem ni tan sols idees per aportar a aquesta confluència, ja sigui amb la resta de l’esquerra i sobretot a l’ecologisme, ja sigui en els nous horitzons constituents (dins o fora d’Espanya) a que ben segur ens porta l’escenari dels propers anys.
Confiar que la situació social a Catalunya passa per un pla de rescat i que aquest pla de rescat passa per una revisió del Pacte d’Estabilitat de la Unió Europea, dominada políticament pel búnquer de l’eix dreta-liberal-socialdemocràcia descafeïnada, el mateix que se’ns proposa a Espanya, és somiar truites. Això sí, tindrem un fil que expliqui perquè continuarem a la misèria en els propers anys, però seguirem sense plantejar un canvi estructural que afronti els grans reptes.
 I aquests reptes proposem afrontar-los amb:

1. Una Renda bàsica universal per eliminar radicalment la pobresa i les seves trampes i confluir amb l’anhel de la gent. Una mesura tan radical que ja s’està estudiant implantar a llocs tan “allunyats” com Holanda, Finlàndia, Canadà o l’Aquitània francesa.
2. Repartiment just del treball remunerat per afrontar el que ja és un clam, que l’automatització de les feines qualificades i no qualificades ja està aquí per provocar una intensa destrucció de llocs i formes de treball.
3. Implementar un salari i condicions laborals dignes per a tothom,al’igual que una veritable equitat de gènere en el treball i recuperació dels drets sindicals.
4. Canvi de model productiu que ens porti a una transició energètica i de reducció de consums materials accelerada, tot  aprofitant l’actual baix preu de les energies fòssils,  per afrontar el gravíssim problema del canvi climàtic i les desigualtats que també provoca i provocarà. I recordar que l’ecologisme va molt més enllà de crear nous negocis verds, sinó que comporta un canvi de pensar i de fer, com la des mercantilització de les activitats i el reconeixement de les tasques reproductives i voluntàries.
5. I, finalment,  una política fiscal i un sector públic i del bé comú que acompanyi i reforci aquests canvis amb control i participació democràtica i transparència.

Aquests són els elements essencials i crucials que hem de debatre com fer-ho, perquè que s’hauran d’implementar  ja no té al meu entendre cap mena de discussió. I haurem d’estar presents en tots els fòrums, institucionals, polítics de confluència i socials per defensar-los i fer que la idea ecosocialista lideri el canvi socioeconòmic.
Aprofitem que estem a la centralitat entre l’immobilisme de l’eix de la dreta acompanyada del social-liberalisme  i l’eix independentista-a-qualsevol-preu però sense model de país conegut, per imposar el realisme dels nostres arguments. En resum, aprofitem per impulsar el nostre bagatge ideològic, adaptat a la nova realitat que ja està aquí, i recuperem l’essència de la lluita per la justícia social i ecològica per als d’ara i els del futur.
I per acabar , ni el dret a decidir, ni prohibir les portes giratòries, ni reformar la justícia, ni canviar la llei electoral, ni sumar l’esquerra en una gran confluència, ens portarà a eradicar la pobresa ni la insostenibilitat ambiental. El que ens calen són idees noves que solucionin els reptes socials i ambientals i aconseguir que siguin hegemòniques. El que em diríem un programa ecosocialista de debò.


dissabte, 2 de gener de 2016

Curs on-line Gratuït MOOC "Introducció a un nou model econòmic social, sostenible i estacionari"


Curso on-line Gratuito MOOC "Introducción a un nuevo modelo económico social, sostenible y estacionario".

La Plataforma Ecosocialista segle XXI  comença l'any 2016 presentant  un curs gratuït en línia sobre economia, concretament sobre el Nou model econòmic Social, Sostenible i Estacionari.

Sobre la base del curs gratuït, hi ha una opció complementària (parcialment subvencionada) que suposa el pagament de 100 EUR, que dóna dret a participar en les 5 videoconferències interactives que es van a realitzar al llarg del curs i la possibilitat d'una trobada a Barcelona , un dissabte, si hi hagués un mínim de 10 alumnes interessats.

Programa i inscripcions a http://www.fundaciomobilitatsostenible.org/

Consultes a messe1@fundaciomobilitatsostenible.org

Data  límit d’inscripció: 1 de febrer de 2016
Període del curso: del 1 de febrer al 16 de març de 2016