diumenge, 15 de febrer de 2015

Esmenes al document de la convenció Nacional d'ICV del 27 i 28 de febrer 2015



El manifest “Per una política econòmica ecosocialista de debò”   és la carta de presentació de la Plataforma Ecosocialista segle XXI que  justifica les esmenes al document de la convenció  que proposem a continuació.


Pg 15
L48-49 substituir el text per:
essencials i també en el dels ingressos. i eliminar el text:  a partir de
l’establiment d’una Renda Garantida de Ciutadania

Pg 16
L1 Substituir el títol B. Un model econòmic ecològic per:
B  Un model d’economia ecològica
Pàgina 16.Punt B) línies 1 a 7. Canviar tot el primer paràgraf, que quedaria així:

Un model d’economia  ecològica. L’ecologia ens explica que, al topar amb els límits físics del Planeta, l’economia entra en una fase estacionària. En aquesta fase en què ja estem els països desenvolupats, si no volem que segueixin augmentant les desigualtats socials i la pobresa, l’única via és aturar l’apropiació de la riquesa per part d’uns pocs i substituir la destrucció de recursos naturals per les energies netes i el reciclatge, i la competència per la col·laboració. Cal orientar la innovació al benestar de les persones i l’equilibri ecològic, i no al benefici immediat i al consumisme.

Argumentació: Redacció  confusa. Inadequada la menció de la “productivitat”, ja que se sol entendre com un concepte empresarial que s’aplica en relació als costos, no únicament de recursos naturals, sinó principalment de personal, amb la consequència habitual de reduccions de plantilla i generació d’aturats.

Pg 28
Eliminar  de la L9 a la L21 i  Substituir-les pel següent  text
Programa d’impuls econòmic i transició energètica, amb la  necessària participació de la inversió privada, tenint present que les restriccions econòmiques no deixen molt marge a la inversió pública.

Impuls a l'econòmica local i a les activitats de cooperació ciutadana. Impuls a la moneda social com a dinamitzadora del comerç i l’activitat local.

Renda bàsica de ciutadania i reforma fiscal per sustentar-les

Reducció de la jornada laboral i repartiment del treball començant pels sectors que treballen més hores o els que són més fàcilment reformables.

Lluita decidida contra el frau fiscal
Argumentació: El punt a (renda Garantida), c (Programa de seguretat alimentària) i  d (garantia d’accés als subministraments bàsics amb superació de la pobresa energètica) queden resoltes i superades amb la implantació d’una renda bàsica universal

Pg 29
L1-2-3-4-5-6 Substituir el text per:
2. El model d’economia ecològica i de prosperitat compartida

2.1. Una nova economia.  

El model d’economia ecològica i de prosperitat compartida que proposem es  fonamenta en tres eixos:

Argumentació:  És més adequat  utilizar expressions que són conegudes  i utilitzades mundialment  en comptes d’expressions inventades i de difícil comprensió   fora de l’àmbit d’ICV.  Si volem que la gent  entengui de què parlem és molt millor utilizar les expressions que ja s’utilitzen  habitualment :

Pg. 30
L10 afegir el paràgraf:
Quan totes les previsions indiquen que tindrem taxes d’atur  elevades fins d’aquí a 5 anys o més i quan tanta gent ja ha perdut l’esperança de trobar mai més feina, calen mesures extraordinàries per garantir, tal com diu el document, la plena ocupació. La reducció de la jornada laboral, a més de possibilitar la redistribució dels llocs de treball, facilita el repartiment de les tasques de cura i domèstiques i també la participació a la vida social i política. Però és important que aquesta mesura no perjudiqui ni els salaris dels treballadors ni la competitivitat de les empreses, per això la renda bàsica, que és una eina redistributiva de les rendes, compensa el poder adquisitiu perdut de la gent treballadora  a expenses de les classes amb rendes més altes.

L28-29 eliminar el text:
així com models de producció i consum més col·lectius i de dimensió més reduïda

L 30 afegir el paràgraf:
La implantació massiva d’energies renovables, la rehabilitació energètica dels edificis i els canvis en els models de mobilitat i transport necessitarà de grans inversions que encara que algunes resultin rentables econòmicament i, per tant, son susceptibles de ser finançades exclusivament amb inversions privades, d'altres necessitaran també de la gestió i l’ajuda pública per compensar la diferència de rendibilitats que els inversors trobarien en altres camp o d'una fiscalitat ambiental incentivadora del canvi d'activitats insostenibles a sostenibles que, a més de l'efecte corrector de comportament, pugui aportar fons addicionals de finançament per al canvi. Tot i que aquesta reconversió energètica crearà llocs de treball no deslocalitzables,  no podem confiar sols amb  el Green New Deal com la solució als problemes urgents de l’atur. Les estimacions  de nous llocs de treball creats  són d’uns 600.000 en 10 anys, que només solucionen  una fracció dels 5 milions d’aturats d’avui a Espanya.

L31-32 substiuir el text per:
És imprescindible actuar per frenar les conseqüències negatives de la globalització:  limitar les dimensions de les entitats financeres. Cap entitat financera ha de ser  ...

Pg 34
L 30 afegir el paràgraf:
Catalunya té un dels tipus marginals de les rendes de treball més alts d'Europa i malgrat això no hem aconseguit ni una distribució equitativa de la renda ni arribar a la mitjana europea en  la recaptació  impositiva. Estem  a la cua d'Europa en qüestions de igualtat. A banda de la lluita contra la evasió i el frau fiscal que passa per reforçar les eines  d'inspecció, necessitem altres recursos per aconseguir una societat més justa i eliminar la pobresa.  La renda bàsica redistribueix i empodera econòmicament tota la societat: ocupats, aturats, i persones que efectuen treballs no remunerats i , a diferència de la renda garantida, l'empodera en el sentit més ampli de la paraula perquè es considera un dret i no només una retribució de beneficència.

L 35 eliminar: garantida de ciutadania

Pg 34 i 35
Eliminar tot el paràgraf des de la L44 de la pg 34 fins a la L 14 de la pg. 35 i substituir el text per:

Deu eixos directrius per canviar la política econòmica

Per sortir de la situació d’emergència social, econòmica i ambiental no hi ha més remei que canviar el model econòmic que ens ha dut a aquesta multicrisi social, financera i ambiental. Apostem per una ruptura política amb els valors, en caiguda lliure, del sistema econòmic actual. Volem un canvi en les relacions de poder i d'organització de la societat a partir de nous esquemes. Per aconseguir aquest canvi proposem una transició del sistema econòmic, a partir dels criteris del sistema estacionari, amb deu eixos directrius per a la política econòmica ecosocialista que volen marcar de forma clar el camí cap a una nova societat basada en aquests valors:
1. Abandonar el paradigma del creixement econòmic generalitzat. Fins el 1850 el creixement econòmic mundial va ser orgànic, l'equivalent anual a unes poques dècimes del PIB. Amb la introducció de l’energia del carbó, i després del petroli, s’han assolit cotes de productivitat i producció molt superiors. Però des de 1980 el model basat en el creixement del PIB s’ha constituït, en els països desenvolupats, en un formidable sistema de transferència de rendes cap els més rics per la via de les rendes del capital financer, desequilibrant els ecosistemes, incrementant les injustícies i el canvi climàtic. Proposem substituir el model basat en el creixement econòmic per un que es basi en l’estacionarietat del cicle econòmic i en la capacitat de regeneració del planeta. Creixements de forma globalitzada, no (els quals, a més, tampoc no són possibles per l’escassesa energètica). Creixements en sectors claus i en països en vies de desenvolupament de manera sostenible, sí.
2. Acabar amb la pobresa d’una vegada i per sempre. Instaurar la renda bàsica universal, RBU, que traurà de la pobresa a milions de persones i les apoderarà per lluitar de forma eficaç contra l'explotació laboral que pateixen, autèntica xacra del nostre sistema econòmic on el treball remunerat és cada cop més escàs. La RBU apodera també les dones perquè també les hi atorga autonomia econòmica, al marge  del tipus de treball que efectuïn, però també els joves, els emprenedors, i elimina l’exclusió financera i a la vivenda .
3. Eliminar el problema de l’atur. Per fer-ho proposem emprendre dues direccions. D’una banda, creació de tots els llocs de treball  en el  sector del medi ambient  (eficiència energètica, producció d’energia renovable, mobilitat sostenible, producció ecològica, etc, ) previstos en els escenaris més proactius dels estudis ja realitzats sobre el seu potencial, els quals permetran una transició cap un model de molt menor  consum de recursos. En la mateixa línia cal convergir amb els països socialment més avançats en ocupació en els sectors de l’economia del benestar (educació, salut i serveis socials)  i en recerca i innovació.  Però encara que assolim aquests objectius, quedaran moltes persones sense feina, de fet, el gruix principal dels aturats. Per a ells, proposem planificar un repartiment solidari i eficient  del temps de treball, RTT, entre tots, sense que això suposi increment de costos per a les empreses per no perjudicar la posició competitiva del país i perquè la realitat mostra que la majoria d’empreses han patit ja molt amb la crisi i no podran assumir aquest càrrega addicional. Aquest RTT, més la RBU, suposarà que la gran majoria de treballadors/es vegin incrementats els seus ingressos, tot disminuint alhora el temps de treball. La reducció d’hores laborals farà possible la millor distribució entre gèneres dels treballs de cura i de les hores de lleure. Aquesta mesura també permetrà reconèixer i visualitzar la importància dels treballs no mercantilitzats  i fomentar l’economia del bé comú.
4.  Impulsar una reforma fiscal que permeti finançar la implantació de la RBU i el RTT perquè totes les rendes, del treball i del capital, tributin per igual, aconseguint que el sistema fiscal sigui veritablement progressiu.  I com que la crisi política que pateix Europa se supera, no amb fragmentació, sinó amb més Europa, amb més unió, per això volem que aquests nou sistema s’estengui i sigui únic per a tota Europa. La reforma fiscal inclourà una nova fiscalitat ambiental progressista que inclogui càrregues dissuasòries contra totes les activitats que privatitzen guanys i socialitzen les pèrdues, o les que externalitzen en benefici propi els efectes negatius. Cal reforçar o impulsar impostos i taxes ambientals, sobre l’especulació financera i immobiliària, desincentivadores del treball precari.
5. Implantar un nou model energètic que permeti ser autosuficients en el mig termini. I això només ho aconseguirem si basem el gruix del nostre consum en l’electricitat generada a partir de fonts renovables amb un model descentralitzat i coordinat en l’escala europea. El sud té sol, el nord té vent. L’electrificació del nostre model de vida suposarà un important descens en les necessitats d’energia bruta primària: per tant, també estalvis molt importants en l’escala macro, que acompanyaran l’estalvi aconseguit en les polítiques d’eficiència en els sectors industrial, domèstic i de mobilitat a través dels programes de creació de llocs de treball sostenible.
6.  Abandonar l’energia nuclear. A Catalunya encara hi ha tres centrals nuclears que s’han de tancar de forma immediata. Amb el programa energètic abans indicat no fan falta, i contra el que diuen els lobbys amb interessos, l’energia nuclear continua sent una activitat molt perillosa, com s’ha demostrat a Fukushima. I avui, a més, innecessària.
7. Apostar per una política que faci front de debò al canvi climàtic, una gravíssima amenaça pels més desprotegits. Aquest tema no solament implica una concepció global contra l’alteració del clima, sinó que també suposa defensar els pobles de països en desenvolupament, que seran els més perjudicats pel canvi climàtic. Això vol dir necessàriament, entre altres polítiques públiques, una potent fiscalitat ambiental que canviï comportaments no desitjables i que retorni els nivells d’emissions de gasos d’efecte hivernacle a nivells que puguin ser regenerats per la mateixa natura.
8. Autosuficiència alimentària. Catalunya ha d’apostar per l’autosuficiència en la seva producció agropecuària, que ha d’orientar-se clarament cap l’agricultura ecològica. Aquesta política no solament permetrà crear llocs de treball i consolidar el sector agroindustrial amb una nova orientació, sinó que permetrà afrontar amb garanties l’escassetat energètica.
9.  Democratitzar el sistema econòmic: instaurant la participació dels treballadors en les decisions i beneficis empresarials, i promovent l'economia col•laborativa, social i solidària, cap un model de 3 terços (públic, privat-emprenedor i social-solidari). Recuperació d’una sobirania monetària orientada al benestar de les persones. Proposem la creació d’un sistema de monedes duals que estimuli la despesa en productes locals i l’accés al crèdit mutu i solidari.
10. Fer una auditoria i renegociació del deute públic en nom de l’interès general. Existeix  la sensació reforçada amb alguns casos flagrants que una part del deute públic generat i dels interessos que es paguen són deguts a interessos privats, no a l’interès general. Per això cal una auditoria que quantifiqui quin és el deute acceptable i quin no ho és. És impossible mantenir l'estat del benestar amb l’elevada i creixent i injusta càrrega financera del sector públic, sense la qual els comptes públics estarien equilibrats.

Pg 38
L 16 Substituir  essencials per importants

L19 afegir el text:
La millor forma de dignificar el treball reproductiu és garantint l'autonomia de les dones, garantint la seva llibertat de decisió sobre com abordar els treballs de cura i domèstics, donant la llibertat de decisió entre assumir directament els treballs de cura o delegar-los als serveis públics de benestar, donant la llibertat de decidir com distribuir les hores de treball remunerat i no remunerat. I això és possible  amb la renda bàsica. La renda garantida no està dissenyada per dignificar el treball reproductiu ni el productiu. Els permisos de maternitat i paternitat fomenten el repartiment del treball reproductiu entre la parella però son molt temporals i , per tant, el seu impacte  és limitat. La reducció de  l'horari laboral  de dones i homes és la millor eina de foment del repartiment del treball tant reproductiu com productiu.

dimecres, 4 de febrer de 2015

Ecosocialisme del segle XXI: repartiment del treball i renda bàsica universal

Article publicat a la revista Treball

Placas_SolaresL’Anàlisi
Des de mitjans dels anys 90, quan ICV es va declarar ecosocialista,  hi ha hagut molts canvis en el món i en concret en l’àmbit espanyol i català. La realitat socioeconòmica ha canviat i, en conseqüència, les propostes de transformació del sistema també han de canviar.
La situació actual ens dibuixa un panorama molt difícil per a les classes populars: una taxa d’atur del 23,7% que no és exclusivament fruit de la crisi actual ni de les reformes laborals del PP, PSOE i CiU, sinó que és  estructural: des del 1978 fins el 2014, l’atur ha estat durant 24 anys per sobre del 15%. En la majoria de països de l’OCDE cap any.
Segons Càritas i el INE hi ha uns cinc milions de persones en exclusió severa i més de 700.000 llars on no entra cap euro. La desigualtat creix de manera paorosa i el miratge de la creació de llocs de treball es fa a base de la precarització de joves i dones.
La degradació del planeta, l’acabament de les fonts fòssils d’energia i l’automatització que arriba fins als llocs de treball qualificats eliminen les esperances d’un desenvolupament generador de grans quantitats de llocs de treball i compatible amb els límits planetaris.
Les escasses polítiques d’ocupació actuals només milloren l’ocupabilitat del més preparats i l’exèrcit de reserva d’aturats facilita salaris i condicions laborals a la baixa tot reforçant el model productiu “low cost”. I amb l’exhauriment de la solidaritat intergeneracional d’avis i pares a fills i nets, s’incrementarà el nombre de persones pobres, sense oportunitats i estigmatitzats.
Diagnosticada correctament la realitat cal, des de l’esquerra ecosocialista, plantejar canvis radicals, no pas cures pal·liatives que només serveixen per dissimular les ferides del sistema. Per això, davant la manca de treball estructural i l’augment exponencial de la pobresa cal abordar la Reducció del Temps de Treball (RTT) i la instauració d’una Renda Bàsica Universal (RBU). Ambdues s’han de gestionar  tenint en compte la necessària estacionalitat del cicle econòmic, tot admetent que no podem créixer globalment encara que sí en sectors concrets com el mediambiental i l’estat del benestar.
La proposta

En relació a la RTT, cal tenir en compte dues premisses importants: no tothom pot assumir-la ni es pot aplicar en tots els sectors; i caldrà combinar aquest repartiment amb la creació de llocs de treball a temps complet i a parcial.
Amb dades de la Fundación Biodiversidad, es podrien crear 600.000 llocs de treball en el sector del medi ambient (eficiència energètica, producció d’energia renovable, mobilitat sostenible, producció ecològica, etc.), que permetrien una transició cap un model de molt menor consum de recursos. Aquests llocs de treball es podrien pagar, en gran part, amb l’estalvi energètic.
I si fem un esforç fiscal per a convergir amb Europa en llocs de treball en educació, salut, cura d’infants i gent gran i en R+D,podrem crear com a màxim, sumats als de l’economia verda i l’efecte multiplicador, un total de 2 milions de llocs de treball a mig termini.
Però encara quedarien  milions de persones sense feina, el gruix principal dels aturats. Per aquests s’hauria de repartir el temps de treball, sense incrementar els costos per a les empreses, per no perjudicar la posició competitiva del país i perquè la realitat mostra que la majoria d’empreses no podrien assumir aquesta càrrega addicional.
Aquesta RTT ha d’anar necessàriament acompanyada de l’aplicació d’una RBU incondicionada, equivalent al llindar de la pobresa. La RBU es finançarà amb una fiscalitat basada en un nou IRPF que gravi totes les rendes a un tipus únic o progressiu. També ajudaran al seu finançament els estalvis prestacions d’atur, subsidis socials i pensions que estiguin per sota de la RBU. L’aplicació de la RBU no substitueix la despesa pública destinada a la salut, l’educació i els serveis a les persones.
La RTT més la RBU suposarà que la gran majoria de treballadors vegi incrementat els seus ingressos, tot disminuint alhora el temps de treball. La reducció farà possible la millor distribució entre gèneres del treball reproductiu i del temps de lleure.
Les forces polítiques d’esquerres estem obligades a fer propostes engrescadores que superin la realitat que el sistema capitalista ens imposa. Deixem d’escoltar els cants de sirena que diuen que no hi ha alternativa, que la proposta presentada és impossible, que els sindicats no ho acceptaran. Pensem que una proposta de l’esquerra radical no pot ser complaent amb el sistema obsolet de la socialdemocràcia. Com a força transformadora hem de ser valents i presentar una proposta revolucionària que signifiqui que els homes i dones del present i del futur puguin viure amb dignitat.
Per a l’ecosocialisme del segle XXI i per a les classes populars, la combinació d’una proposta de Repartiment del Temps de Treball i l’aplicació d’una Renda Bàsica Universal són indispensables en la lluita per una societat igualitària.