divendres, 6 de març de 2015

Renda Bàsica: dignitat i llibertat

Post publicat al bloc de  Ricard Gomà 
A la Convenció Nacional d’ICV, a Sabadell, hem debatut sobre el model de societat que volem forjar a Catalunya amb les eines d’un estat lliure. Una de les apostes clau és “la Renda Garantida Ciutadana (RGC) en la perspectiva d’una Renda Bàsica Universal (RB)”. La ILP de la RGC ha articulat una àmplia xarxa de suport, i és fonamental seguir treballant perque el Parlament aprovi la llei, en la seva integritat, i el més aviat possible. La RGC ha d’assegurar, com a dret social, un ingrés mínim a totes les persones en situació d’exclusió econòmica, com preveu l’article 24 de l’Estatut, que CiU vol convertir en paper mullat. L’existència a Catalunya d’una RGC potent ens situaria en millors condicions per avançar cap a la RB, és a dir, cap a un ingrés universal (per tothom) i incondicionat, com a garantia del dret a l’existència.
La RB pot ser un avenç, en el terreny dels drets socials al segle XXI,  equiparable al que va ser el sufragi universal, en el terreny dels drets polítics al segle XX. El camí no serà fàcil, però crec que val la pena defensar-lo i transitar-lo. La RB és dignitat contra la pobresa; i és llibertat contra la dominació. Culmina, d’alguna forma, el projecte civilitzador de l’estat de benestar. D’una banda, la RB desmercantilitza les condicions materials d’existència: les desplaça del mercat laboral remunerat, a l’espai dels drets socials. Pot semblar revolucionari, i ho és. Però no és una lògica aliena als drets que avui reconeixem. Connecta amb l’eix vertebrador de l’estat de benestar.  Hem desmercantilitzat la salut, l’educació i l’autonomia personal, ara cal fer-ho amb les bases materials d’una existència digna. D’altra banda, la RB vincula drets socials i llibertat individual. En la concepció republicana, la llibertat es defineix per absència de dominació. Quan es depèn d’un altre per viure, s’esdevé vulnerable a la dominació d’aquest. Quan les condicions materials de vida es garanteixen com a dret de ciutadania, la llibertat personal esdevé real per tothom. Real sobretot per als col.lectius avui més vulnerables : les dones, les persones amb diversitat funcional, la gent jove, les persones migrades… Entre aquests sectors, la proposta de la RB obté sempre un suport molt alt. És percebuda com a factor clau d’empoderament. I amb raó.
La RB no és la panacea que permet superar totes les dimensions de la injustícia. No és, per exemple, l’antídot màgic contra el treball precari o les relacions patriarcals de gènere, ho sabem. Però sí és un cop de destral gairebé definitiu contra la pobresa, un instrument fort de redistribució, i una palanca de llibertat per als més febles. No és poca cosa. En el camí de fer-la tangible caldrà superar obstacles culturals (sobre el caràcter universal i no condicionat de la RB), articular majories sociopolítiques de suport, i dissenyar els models fiscals que permetin finançar-la. Un triple repte apassionant. Un repte que em fa defensar la RB amb totes les dosis de gosadia necessàries, però també de discreció i reconeixement de dificultats. Que em fa defensar-la des del mateix convenciment en els valors i les lluites que han fet possible l’estat de benestar, però conscient també que el canvi d’època ens porta a una societat molt diferent. Una defensa, d’altra banda, que no em costa gens d’ubicar en el terreny de l’esquerra verda, allà on la igualtat només té sentit des de l’autodeterminació personal; allà on la individualització és la base per reconstruir una nova ètica col.lectiva, teixida per relacions de reciprocitat i fraternitat.




diumenge, 1 de març de 2015

El decàgeg del Manifest s'incorpora al document aprovat a la Convenció Nacional d’ICV, 28 de febrer de 2015

El gruix del decàleg del   manifest ha esta incorporar a la proposta programàtica que es va a aprovar, però en la qüestió de la renda bàsica universal, RBU, la direcció d'ICV va preferir mantenir la prioritat per la renda garantida de ciutadania, RGC. La nostra Plataforma va aconseguir fer una votació separada d'aquest punt amb el resultat d'un rebuig del 57% dels vots de la idea de donar prioritat a la RBU sobre la RGC, un 25% van votar a favor i un 18% es van abstenir. Considero que en aquest cas els vots favorables i els de l'abstenció es poden sumar, donant com a  resultat total d'un 43%, ja que indiquen una voluntat de canviar l'actual orientació d'ICV de no donar prioritat a la RBU.

Per a nosaltres i per a molts altres, les polítiques assistencials, en la versió de la renda d'inserció o la RGC, que és l'evolució de la d'inserció, estan fracassant per les raons que ja tothom coneix: la trampa de la pobresa, la trampa de la precarietat i l'estigmatització de la pobresa. El fet que, per exemple, només 100 famílies s'hagin acollit als ajuts contra la pobresa energètica, quant Càritas declara que a Catalunya hi ha 1.800.000 pobres, o que al pla de garantia juvenil  només s'hi hagin acollit un 3 % dels ni-ni's,mostra clarament el fracàs d'aquest tipus d'instruments assistencials. De fet, a cap país europeu estan funcionant.
La persona que va defensar la posició de la direcció d'ICV,  va dir algunes inexactituds sobre la RBU que la manca de la possibilitat de rèplica va impedir contestar. Va dir que la RBU oferia encara moltes incerteses i que cap força d'esquerres europea al contemplava. Però per exemple, es va oblidar de mencionar que el govern grec d'esquerres ha implantat una renda bàsica per als majors de 50 anys o que en un proper referèndum probablement s'acabarà aprovant a Suïssa.

És realment una pena que ara Podemos ha renunciat a la RBU, no agafem aquest concepte com a ensenya dels canvis que proposa ICV, però l'important suport que ha recollit la nostra proposta a la convenció demostra que el suport definitiu  dins d'ICV al concepte de la renda bàsica només és qüestió de mesos.