Per
a nosaltres i per a molts altres, les polítiques assistencials, en la versió de
la renda d'inserció o la RGC, que és l'evolució de la d'inserció, estan
fracassant per les raons que ja tothom coneix: la trampa de la pobresa, la
trampa de la precarietat i l'estigmatització de la pobresa. El fet que, per
exemple, només 100 famílies s'hagin acollit als ajuts contra la pobresa
energètica, quant Càritas declara que a Catalunya hi ha 1.800.000 pobres, o que
al pla de garantia juvenil només s'hi hagin acollit un 3 % dels
ni-ni's,mostra clarament el fracàs d'aquest tipus d'instruments assistencials.
De fet, a cap país europeu estan funcionant.
La
persona que va defensar la posició de la direcció d'ICV, va dir algunes
inexactituds sobre la RBU que la manca de la possibilitat de rèplica va impedir
contestar. Va dir que la RBU oferia encara moltes incerteses i que cap força
d'esquerres europea al contemplava. Però per exemple, es va oblidar de
mencionar que el govern grec d'esquerres ha implantat una renda bàsica per als
majors de 50 anys o que en un proper referèndum probablement s'acabarà aprovant
a Suïssa.
És
realment una pena que ara Podemos ha renunciat a la RBU, no agafem aquest
concepte com a ensenya dels canvis que proposa ICV, però l'important suport que
ha recollit la nostra proposta a la convenció demostra que el suport definitiu
dins d'ICV al concepte de la renda bàsica només és qüestió de mesos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada