Parlaré de quin és, al meu
entendre, el punt clau en el que s’hauria d’enfocar un partit ecosocialista: El
seu Nord ha de ser donar resposta als
problemes més urgents i més greus als que hem de fer front ara i les properes
dècades. Són dos:
1º El problema ambiental, posant el focus en la lluita climàtica.
2º El problema social, posant el focus
en l’atur i la precarietat. La centralitat dels problemes de la gent és la
manca de treball, la inseguretat de no tenir un mitjà de subsistència estable
que li permeti desenvolupar un projecte de vida autònom. Al nostre país vivim
un drama, però amb la digitalització l’atur serà un problema creixent a tot el
mon. Recordeu l’informe que es va discutir a Davos: en els propers 5 anys per cada 7 milions de llocs de treball que es
destrueixin només se’n crearan 2.
No oblidem tampoc que en un mon
globalitzat les condicions de treball no es fixen a casa nostra. Es fixen cap a l’est, a Hong Kong, la Xina, Romania… I
que això ens aboca a la societat del low-cost. És important reivindicar els paper
dels sindicats però la seva força arriba on hi ha empreses, sobre tot les
grans. Hi ha molta gent que queda fora d’aquests àmbits, entre ella els
aturats.
La única solució que polítics i
economistes del mainstsream proposen per afrontar aquest drama és, d’ una
banda, rebaixar les nostres expectatives de condicions laborals, salaris i de
serveis públics i , de l’altra, l’impuls de la inversió, de la demanda i de l’exportació per fomentar el consum i la producció. Però si
abans no fem una reflexió general del tipus de consum i de producció que hem de
fomentar, el problema ambiental i climàtic continuarà empitjorant.
Front al creixement proposat pel mainstream
els ecosocialistes, responem: Volem un consum verd i una producció verda. Com
diu el document, necessitem un canvi productiu i més eficiència. Però posant
els peus a terra, la realitat és que sense un plantejament que rebaixi
el consum material no hi ha canvi productiu que ens salvi per molta energia
renovable que instal·lem i per molt eficients que ens tornem. Diem en el
document que volem reorientar el consum
amb la fiscalitat verda , però a la vegada diem que no volem augmentar els
impostos al consum. Una contradicció que ens desacredita!
Diem que volem reorientar les
inversions, però la realitat és que estem tant endeutats que tenim molt poca
capacitat de inversió ( I a sobre la
Troika encara alerta que haurem de continuar retallant). El Pla Junker, que podria haver estat una proposta de Green New Deal per a tota Europa com a mesura pal·liativa, no va just en aquesta direcció.
I en el fons, el que ens passa és
que hi ha una gran contradicció de la que ens n’hem de sortir: Volem augmentar el treball i millorar les
condicions laborals i alhora disminuir el consum material. I aquesta és una
solució impossible. Menys consum material, sense un replanteig total de la
forma d’organitzar la societat, significa menys treball i més atur. La manca de treball, la precarietat, la desigualtat
i el clima formen part d’un problema
global i necessiten d’una solució
global. És per això que la única resposta que ens donarà credibilitat és la
proposta integrada de treball per a tots reduint la jornada laboral i garantia
d’autonomia i de subsistència amb la renda bàsica universal. No hi ha un altre
camí. Aquesta proposta, juntament amb les altres propostes d’organització
social, permeten donar una resposta coherent a un problema fins ara insoluble.
Qualsevol altre proposta que sigui parcial, que només s’enfoqui cap a un sol dels
problemes serà un simple pedaç que no evitarà ni el desastre climàtic ni el
social.
Pel que fa al document que se’ns
presenta vull formular una pregunta en veu alta: Volem ser la refundació
d’Esquerra Unida o volem ser els ecosocialistes de la cooperativa. jo proposo que siguem els ecosocialistes i suposo
que la majoria dels que esteu a aquesta sala estareu d’acord amb mi. Per això
la Plataforma presentarà una proposta que reforci aquest perfil.
Neus Casajuana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada